Reportatge Centre de Dia
Tot seguirà igual – Fotoperiodisme 2014
Reportatge Gina
Exceso Excelso – Fotoperiodisme 2014
Fabra i Coats
María Camila Ardila
Bernat Cortés
Alex Puig
Núria Bentoldrà
Fabra i Coats: una jornada d’evolució
El projecte “Fabra i Coats: una jornada d’evolució” es troba dins d’una iniciativa im- pulsada des del Centre Cívic Garcilaso de Barcelona, un projecte de fotoperiodisme en què es busca retratar diferents vessants de la realitat social actual a partir d’una mirada jove.
La fàbrica tèxtil ha estat l’objectiu de cinc joves en formació de l’àmbit de la comuni- cació pel seu valor simbòlic i històric tant pel barri de Sant Andreu com pel protago- nisme de la industria tèxtil a l’economia catalana dels darrers tres segles, contrastat amb la decadència de les últimes décades.
Mitjançant les seves càmeres, els i les joves han volgut donar constància de l’evolució de la fàbrica a través d’una jornada de treball marcada pels tres torns en què es dividia quan estava en actiu. Aquesta jornada finalitza amb un espai buit: l’espai de creació Fabra i Coats, que és en l’actualitat preparat per acollir una nova mena de producció, la producció artística.
Famílies
Famílies: dret a decidir Aquest projecte sorgeix al projecte de Fotoperiodisme del Centre Cívic Garcilaso. Amb ell volem mostrar que tots els models de famílies mereixen el mateix respecte. Cada quatre anys, un nou govern puja al poder, amb la seva ideologia i interessos. Cada quatre anys, polítiques variades i oposades amb les de candidatures anteriors entren en vigor, i afecten els drets dels ciutadans. En dos anys de majoria absoluta del PP, la llei de l’avortament i el matrimoni homosexual s’han vist qüestionades. Amb aquest reportatge volem fer una crida al sentit comú, a la sensatesa i a la responsabilitat: qüestions socials ja implantades i acceptades majoritàriament per la societat no poden banalitzar-se i modificar-se pels interessos d’un executiu. Famílies homosexuals, dones que han avortat o mares solteres són els protagonistes de la nostra història. Persones que temen un canvi brusc a les seves vides. Cada quatre anys, el poble tria democràticament els seus representants. Als protagonistes de la nostra història i a nosaltres mateixes, els governs que menyspreen la pluralitat no ens representen.
La Marta, té 42 anys i des que era jove tenia clar que volia ser mare soltera, i que criaria sola a la seva filla. Fa dos anys es va practicar la fecundació in vitro per tenir a la seva filla Blanca. Avui, el nostre govern posa cada vegada més restriccions per a persones que vulguin realitzar-se aquest tractament i no compleixin amb el perfil familiar de dona i home. La nostra ministra de Sanitat Ana Mato declarava el 2013 que, prioritàriament, la reproducció assistida es reserva a ‘‘parelles integrades per un home i una dona’’.
La Mireia té 33 anys, treballa d’integradora social i va avortar fa uns quants anys enrere. En aquells moments l’avortament no estava emparat per la llei, així va haver de practicar-lo a una clínica privada. Va ser una etapa difícil, i ara la Mireia reflexiona sobre com la societat pot influir-te més del que penses. Avui, interrompre l’embaràs ha deixat de ser un dret i és un delicte despenalitzat en certs supòsits, com també ho era amb la Llei de 1985. Aquests supòsits són la violació i un greu perill per a la vida o la salut psíquica de la dona.
L’Anaïs i la Tamara, dues noies de 20 anys, són una jove parella homosexual. Porten dos anys sortint, treballen juntes i comparteixen habitatge, convivint diàriament amb el seu gos i el seu gat. Volen arribar a formar una família.
El seu fill/a tindrà part d’ambdues, per la qual cosa l’òvul serà de l’Anais i l’úter de la Tamara. I potser algun dia també es casin, ja que gràcies a la llei del matrimoni homosexual del 2005 avui poden. El partit de govern actual mostra paulatinament el seu afany per impedir l’enllaç entre persones del mateix sexe.
La Judit i el Daniel són una parella que es va conèixer fa 15 anys a una festa universitària. Van anar poc a poc: van començar sent amics, fins que la relació es va anar consolidant i van decidir viure junts. Tenen dues filles: la Sara, de sis anys i la Joana, de tres. No estan casats, però si troben el moment adequat ho faran quan puguin.